Canvi terrari

Durant la primera setmana d'observació vam tenir diversos dubtes de com havia de ser el terrari per als grills. 

La primera idea per a la construcció del terrari va ser més estètica que funcional. Vam col·locar humidificadors i pinso triturar, tal i com havíem pogut observar al CDEC. En aquesta primera part no van sorgir gaire problemes, però a l'hora de posar el substrat no vam tenir en compte el seu hàbitat natural i vam col·locar sorra de gat com a base. El resultat va ser el següent:

A mesura que anaven passant els dies ens fèiem diverses preguntes i hipòtesis de com havia de ser el terrari per tal de que els grills tinguessin un habitat lo més semblant al natural.

En primer lloc, vam veure com la sorra de gat no permetia el camuflatge i no absorbia els excrements dels insectes, per la qual cosa, el terrari començava a fer una mica de olor. Un cop vist el problema, ens vam preguntar, QUE PODEM FER AMB EL SUBSTRAT?. Crèiem convenient dividir la feia per tal d'investigar diverses línees.

L'Uriol, el Xaxi i el Nacho van descobrir, prèvia visualització de fotografies, que un substrat orgànic podria solucionar els problemes que se'ns havien plantejat. Vam arribar a la conclusió de que el substrat orgànic absorbiria els excrements (igual que passa a la natura) i que per altra banda, aniria perfecte per a que es poguessin amagar.

La Mari i el Pau es van plantejar que es el QUE PODRÍEM FER PER TAL DE QUE ELS GRILLS TINGESSIN EL SEU PROPI ESPAI I QUE NECESSITAVEN PER PODER-SE REPRODUIR. Després de rumiar força estona van decidir comentar a la resta del grup que quina seria la solució per a aquest problema, problema al qual l'Uri podia aportar una solució. Ell coneixia un amic que es dedicava a la cria de grills i podia preguntar-li que feia per tenir un hàbitat adequant a aquest tipus d'insectes. Aquesta amic ens va comentar que utilitzava oueres per tal de crear diversos espais artificials, d'aquesta manera els grills no tindrien problemes pel territori i no entrarien en disputes. També ens va comentar que utilitzava substrat orgànic sobre cotó humit per tal de que els insectes poguessin posar els ous ja que necessiten d'un espai humit per a la reproducció.

L'ultima decisió que vam prendre va ser ampliar el terrari, canviar-lo per un més gran ja que no ens hi cabien totes les coses que necessitàvem per als grills i d'altra banda disposarien de més espai.

Després d'investigar diverses línies vam obtenir el següent resultat. Després del canvi de terrari els grills van començar a estar més actius i a realitzar els seus típics sorolls amb la boca.