I per acabar...

Després de dur a terme una observació el més semblant possible a la que faríem a l'aula amb els nostres alumnes, com a grup volem deixar paleses algunes sensacions, emocions, punts de vista... que al llarg d'aquest procés hem pogut sentir.

En primer lloc volem dir que ha estat una experiència molt vivencial i dinàmica que no coneixíem gaire a excepció d'alguns que ho recordàvem de quan érem petits. De fet, els que havíem tingut l'ésser viu a l'aula no recordem haver fet un seguiment paral·lel sinó que només la teníem a la classe i cadascú se l'emportava el cap de setmana.

El que destacaríem com a més dificultós d'aquest procés ha estat la programació per dur a terme una observació significativa atès que no coneixíem els grills i és per això que ens hem hagut de documentar sobre el seu desenvolupament i formular-nos preguntes per anar aprofundint més sobre les seves característiques i funcions vitals. Però ens hem adonat que amb una bona organització de les idees, la resta va sorgint. De fet, el que ens ha passat és que al llarg del procés ens han sorgit curiositats sobre els grills degut a les nostres observacions i ens han fet imaginar, descobrir i preguntar-nos moltes coses com si fóssim els propis alumnes.

El que ha donat més potencialitat al nostre treball considerem que han estat aquests darrers aspectes, el poder pensar i esbrinar, imaginar abans de saber... I com a aspectes positius dir que gràcies a poder disposar  d'aquests éssers vius a l'aula hem pogut viure de manera més real i propera sobre la vida dels grills. No obstant, ens hem adonat que va ser molt positiu documentar-nos per saber-ne una mica més sobre aquests insectes però quan els hem tingut davant i hem pogut observar el seu comportament ha quedat evidenciat que deixant volar la nostra imaginació, podem arribar a aprofundir molt més del que ens pensàvem en un inici.

Estem satisfets amb el procés del nostre treball i considerem que seria una experiència molt positiva per compartir amb els nostres alumnes i que pot ser molt enriquidora per a ells i per nosaltres. El fet que ells puguin sentir-se responsables d'un ésser viu i conèixer-lo, familiaritzar-se... els fa sentir-se protagonistes i a l'hora estem potenciant els seus interessos i ganes per aprendre.

Hem pensat que per aquesta raó que si tenim la oportunitat de dur a terme una experiència educativa així, no hauríem de dubtar en fer-ho. Moltes aules disposen d’un racó d’observació com a espai on s’hi pot anar en determinats moments dins l’aula, amb la idea de reprendre experiències ja treballades de d'altres vessants, cursos..., de recordar allò que ja havíem fet. No només ens estem referint en mirar aquest ésser vius per mirar sinó anar més enllà i oferir als nostres alumnes la oportunitat de fer-se preguntes, que aportin informació que els interessi.

Hem pensat un guió per resumir tot aquest procés i seria el següent:

• Partir d’alguna pregunta o curiositat pensada entre tots, que plantegi una finalitat o un repte als nens i nenes que participen en aquesta observació.

Ampliar l’observació deixant-los fluir la seva imaginació.

• Si és possible, seria interessant que poguessin treballar en petit grup.

 

Que d’alguna manera  recollin  les observacions, interpretacions que han fet, per poder parlar-ne posteriorment.

 

Trobar moments per intercanviar idees / conclusions / descobriments que n’hagin tret els diferents grups.

 

Facilitar l’ús individual d’eines ( lupes de ma, lupa binocular...) si es pot, que resulten de difícil accés en activitats amb tot el grup-classe.

 D'aquesta manera finalitzem el nostre bloc i la nostra experiència amb ésser vius a l'aula. Això ha estat una experiència en concret molt enriquidor i que es podria traslladar amb un altre ésser viu sempre i quan les característiques de l'escola, aula... ho permetin i abans en fem un petit estudi.