PRESENTACIÓ

Hola a tots! Som un grup de 3r Grau de Primària format pel Pau Sangenís, el Xavi Chesa, el Nacho Tapia, l'Uriol Mulet i la Mari Peña. 

Us presentem el nostre blog creat des de l'àrea d'experimentals i us convidem a que el seguiu perquè durant un període de temps anem aportant-vos la nostra actualitat sobre la observació d'un terrari que crearem nosaltres. En aquest terrari viuran uns animals coneguts però a l'hora que passen molt desapercebuts: els grills.

La nostra intenció és que a partir de la creació d'aquest terrari, poguem acomodar-hi uns quants grills (hem pensat uns 5 o 6) els quals aconseguirem al centre CDEC i que instal·larem al nostre terrari que romandrà a la facultat. Tenim present que cada dia s'hauran de controlar però tot i això, hem pensat que establirem un encarregat setmanal que es dedicarà a: portar-los-hi menjar, netejar el terrari si cal, posar-los-hi aigua...

• Primeres idees i intencions

El que volem aconseguir és aproximar-nos al màxim al que seria una activitat a l'aula i com es duria a terme el seguiment, treball... i el que suposa tenir un o uns animals a l'aula i perquè és interessant. Volem que sigui enriquidor per nosaltres per a què podem extreure el millor com a futurs mestres i per els nostres alumnes fent una mirada al seu aprenentatge i al per que? com? ho volem fer. 

A partir d'aquí, ens hem formulat diverses preguntes inicials:

- Com hem de cuidar als grills?

- Què mengen?

- Es reprodueixenn gaire sovint?

- Quines són les seves parts del cos?

Totes aquestes preguntes ens les hem plantejat per detectar també les nostres idees prèvies ja que com a mestres hem de ser cultes però tampoc ho sabem tot i, pot ser, que algun curs triem un animal del qual no som gaire experts i requereixi documentar-nos entre tots. Per això, hem fet una mica de cerca inicial consultant les pàgines següents:

http://insected.arizona.edu/espanol/grilloinfo.htm

http://www.camaleones.es/alcomocriargrillos.htm

Aquestes pàgines ens han servit per tenir presents aspectes amb els quals no comptàvem com per exemple que no són el mateix els grills domèstics (són els que nosaltres tindrem) que els grills que es troben al camp, també hem après com es distingeixen els mascles de les femelles, com idear un terrari còmode per a ells...

• Organització:

En un principi hem decidit que totes les tasques que s'hagin de fer les farem col·lectivament tot i que establirem un encarregat setmanal per cuidar-se del terrari i segurament no anirem tots a agafar els grills perquè amb dues persones considerem que és suficient. 

On viuran els grills?

Després de parlar amb el CDEC i buscar informació sobre com hauria de ser un espai adient pels grills, també és va comentar que a l'hora de fer-ho a l'aula seria adequat treballar-ho amb els alumnes abans amb les seves idees i suggeriments.

Aigua: col·locarem l'aigua dins d'una proveta tapada per cotó humit de forma que els grills puguin beure directament del cotó, ja que pensem que d'aquesta manera se'ls podrà proporcionar humitat.

Sorra: posarem sorra com a superfície del terrari per apropar-ho una mica al que és el seu hàbitat natural.

Oueres: Pensem que  les oueres són molt importants de cara a que els grills tinguin el seu propi espai i no hi hagi atacs entre ells. També creiem que és important que aquestes estiguin humides per una millor convivència amb el medi.

Fibra de coco: ens hem preguntat que necessitariem per afavorir la reproducció dels grills, ens hem informat i la fibra de coco és un material molt adeqaut ja que les femelles només ponen ous en llocs humits com podria ser el cotó humit o la fibra de coco, que al ser de color negre facilita la diferenciació dels ous (blancs). 

* Hem de tenir en compte que cada femella acostuma a tenir uns 200 ous així que no sabem fins a quin punts ens interessa fer-los criar.

Poc a poc agafa forma, el terrarri està preparat, nomès necessitem informar-nos de l'alimentació dels grills, i estarem preparats per portar els grills a la seva nova casa.

Anàlisi prèvia / Morfologia

Durant aquestes dues setmanes hem pogut observar i conèixer millor els nostres grills. Ens hem adonat que tenen unes característiques morfològiques específiques.

A partit d'aqui ens han sorgit molts dubtes, una serie de preguntes que són les que nosaltres ens hem plantejants pensant com a futurs mestres en una experiència a l'aula. Creiem que els alumnes es podrien formular preguntes d'aquest tipus a patir d'una observació activa basant-nos en COM SÓN?

A partir d'aquí, ens hem situat davant els nostres grills i els hem observat uns minuts. A simple vista, ens semblen uns animals molt petits però ens adonem que són molt complexos si els mirem en profunditat. Veiem que tenen unes potes, més concretament, tenen tres parells de potes! PER QUÈ TENEN TRES PARELLS DE POTES? pensem que pot ser perquè és una de les característiques principals del regne dels insectes. Però, COM ÉS QUE LES DE DARRERA SÓN MÉS LLARGUES QUE LES DE DAVANT? pensem que deu ser per impulsar-se millor donat  l'hàbitat en el que acostumen a viure. Ens imaginem un hàbitat com pot ser un bosc, envoltats de plantes, herba, arbres... amb el seu soroll de fons, un ambient fresc i natural. Creiem que segurament les potes de darrera poden ajudar-los en el seu desplaçament perquè segurament és més ràpid que es desplacin mitjançant el salt que no pas caminant per exemple o arrossegant-se.

Mirant-los més en profunditat, a cadascú ens han sorgit preguntes divereses sobre la seva morfologia. Uns ens preguntem COM ÉS QUE A LES POTES TENEN UNS PÈLS? PER A QUÈ ELS DEUEN SERVIR? i... COM DEU SER LA SEVA BOCA PER DINS? ens fem algunes idees i cadascú aporta una hipòtesi diferent però totes poden ser igual de vàlides. Entre nosaltres, compartim opinions i les comparem; de la mateixa manera que ho faríem a l'aula amb els nostres alumnes: cal respectar-se i defensar les nostres opinions acceptant, també, les dels altres. 

Per exemple, en quant als pèls de les potes, el Nacho i el Pau pensen que són perquè és una característica d'aquesta espècie, en canvi la Mari ha aportat que pot ser que les tinguin perquè al fer el salt s'enganxen millor a les herbes, però el Xavi i l'Oriol s'adonen que no tots tenen la mateixa quantitat de pèls ja que alguns gairebé ni en tenen i en d'altres són molt visibles. Per què deu ser? De què depèn que uns en tinguin més que d'altres? No trobem cap resposta clara... però tenim idees! Hem descobert que no tots tenen pèls.

Observant la part superior del tronc veiem tres curiositats d'aquests insectes: les antenes, la boca i els ulls.
les antenes són llargues i primes, la qual cosa ens fa pensar QUINA DEU SER LA SEVA FUNCIÓ?. A l'hora de respondre aquesta pregunta hi ha hagunt una gran diversitat d'opinions: el Xavi creia que era per orientar-se i guiar-se ja que tenen uns ulls tan foscos que impedeix la visibilitat directa. l'Uri i el Pau creien  que servien per buscar i detectar el menjar m'entres que la Mari i el  Nacho estaven convençuts de que aquestes llargues antenes devien ser una espècie de "radar" que els guia i els hi dona el relleu de la superfície que tenen davant.
La boca és petita però té dues "manetes" que creiem que els ajuda a introduir-se el menjar a la boca. Per altra banda el Pau es preguntava que si realment TÉ ALGUNA ALTRA FUNCIÓ? ell exposava una teoria força interessant, teoria que ens a convençut a la resta del grup. Ens ha preguntat si algun cop ens hem fixat en el soroll que fan els grills, argumentant que aquest el fan amb la boca i aquesta espècie de "manetes" que els ajuda a modular la freqüència del so.
Quan el Xavi feia la reflexió de les antenes ens ha explicat que els grills tenen uns ulls molt grans i foscos. Ens preguntem si realment AQUESTS ULLS TENEN ALGUNA UTILITAT? i la veritat es que podríem dir que hi han dues postures diferenciades dins del grup: uns diuen que són necessaris per poder veure i desplaçar-se; per altra banda, seguint la reflexió inicial del Xavi, alguns membres pensem que amb les antenes tenen suficient per orientar-se, per tant, no tenen cap tipus de visió. Però, SI LES ANTENES TENEN LA FUNCIÓ DE GUIAR, QUÈ PASSA SI LES PERDEN?. Era de preveure que tornaria ha haver-hi dos blocs d'opinions: els que defensaven la funcionalitat dels ulls creien que no són necessàries per viure m'entres que els que argumentaven la seva gran funció pensaven que els hi serien indispensables per viure, i que sense elles moririen.

D'aquesta manera, entre tots, anem extraient possibles respostes a les nostres preguntes sobre la morfologia dels grills i podem anar descobrint coses noves sobre els nostres éssers vius! 

Què mengen els grills?

Alimentació

Després de rumiar com enfocaríem l'alimentació dels grills, van sorgir diverses idees. No ens posavem d'acord! Per un costat en Nacho va comentar que creia que el pinso podia ser un bon aliment, però també va sortir la idea de posar-los vegetals, ja que al viure al camp creiem que segurament s'alimentarien d'herba, fulles o plantes. Vam pensar, per què no els posem les dues coses i així veiem quina de les dues escullen? Per últim, quan ja estavem posant el dos tipus de menjar ens va sorgir un dubte: podràn menjar el pinso sencer? vam arribar a la conclusió que el millor era triturar-lo.

Tot seguit, vam plantejar-nos: Com reaccionaran els grills davant aquests dos aliments?

En general, al grup, pensem que els grills menjaran abans l'enciam que el pinso, però com no estem segurs estarem observant i amb ganes de veure el resulat. Veurem què passa...

Què prefereixen d'aliment?

Amb el pas dels dies ens vam adonar d'una cosa, i tot per una pregunta mig amagada que es va formular el Nacho en veu baixa: Mengen més enciam no?

Aquesta pregunta no va passar desapercebuda i vam entrar dins d’un petit debat entre nosaltres, que ens va servir per intentar respondre a la pregunta que havia sorgit. Així en quant a alimentació, vam arribar a la conclusió que potser és més normal per un grill que la seva dieta consisteixi en enciam i fulles verdes, com ja havíem parlat abans. El Xavi va raonar molt bé la seva resposta, argumentant que els grills són éssers omnívors, que s’alimenten sobretot de totes aquelles fulles verdes que hi ha pel camp en el cas que els grills siguin silvestres. D’aquesta manera, la nostra resposta és ben senzilla, les fulles d’enciam és el més proper a la seva realitat com és viure entre herbes i plantes, elements primaris de la seva dieta.
També podem dir que en el moment que vam posar enciam als grills, van començar a créixer com no ho havien fet fins el moment, quan tenien pinso.

Per altra banda, també vam pensar que si d’un inici nomes haguéssim facilitat pinso al grills com vam fer els primers dies, potser els hauria costat més l’alimentació, però segur que al final haurien acabat menjant d’ell. En cas d’alimentar-se de pinso cal facilitar-los-hi aigua perquè es puguin anar hidraten com ens va comentar un conegut nostre.

D'aquesta manera un altre cop hem pogut meditar sobre una pregunta sorgida al voltant de la vida dels grills, així poc a poc anem descobrint més i més coses sobre els grills!

I si els hi posem pastanaga?

Després de veure que els grills s'han menjat l'enciam, hem pensat: "I si provem de posar-los pastanaga?". Al veure el bon resultat que havia donat l'enciam, hem decidit tallar una mica de pastanaga i comprovar què és el que passa.

El Nacho apostava perquè se la menjarien ràpidament i amb més facilitat que el pinso, per la mateixa raó  que es van menjar l'enciam, els grills són omnívors i es solen alimentar de plantes i fulles verdes. Però la pastanaga al ser taronja potser no se la mengen. Volíem comprovar-ho així que vam col.locar els talls de pastanaga per tot el terrari i vam esperar una setmana per veure'n el resultat i treure'n conclusions.

Passada una setmana, vam poder comprovar que els grills també s'alimenten de pastanaga. Com va passar quan els hi vam posar enciam, la pastanaga ha tingut un èxit rotund entre els nostres grills i  podem afirmar que prefereixen la pastanaga abans que el pinso. Per aquest motiu, les nostres suposicions s'han complert ja que els grills, al ser omnívors, prefereixen les plantes i les hortalisses abans que el pinso.

Canvi terrari

Durant la primera setmana d'observació vam tenir diversos dubtes de com havia de ser el terrari per als grills. 

La primera idea per a la construcció del terrari va ser més estètica que funcional. Vam col·locar humidificadors i pinso triturar, tal i com havíem pogut observar al CDEC. En aquesta primera part no van sorgir gaire problemes, però a l'hora de posar el substrat no vam tenir en compte el seu hàbitat natural i vam col·locar sorra de gat com a base. El resultat va ser el següent:

A mesura que anaven passant els dies ens fèiem diverses preguntes i hipòtesis de com havia de ser el terrari per tal de que els grills tinguessin un habitat lo més semblant al natural.

En primer lloc, vam veure com la sorra de gat no permetia el camuflatge i no absorbia els excrements dels insectes, per la qual cosa, el terrari començava a fer una mica de olor. Un cop vist el problema, ens vam preguntar, QUE PODEM FER AMB EL SUBSTRAT?. Crèiem convenient dividir la feia per tal d'investigar diverses línees.

L'Uriol, el Xaxi i el Nacho van descobrir, prèvia visualització de fotografies, que un substrat orgànic podria solucionar els problemes que se'ns havien plantejat. Vam arribar a la conclusió de que el substrat orgànic absorbiria els excrements (igual que passa a la natura) i que per altra banda, aniria perfecte per a que es poguessin amagar.

La Mari i el Pau es van plantejar que es el QUE PODRÍEM FER PER TAL DE QUE ELS GRILLS TINGESSIN EL SEU PROPI ESPAI I QUE NECESSITAVEN PER PODER-SE REPRODUIR. Després de rumiar força estona van decidir comentar a la resta del grup que quina seria la solució per a aquest problema, problema al qual l'Uri podia aportar una solució. Ell coneixia un amic que es dedicava a la cria de grills i podia preguntar-li que feia per tenir un hàbitat adequant a aquest tipus d'insectes. Aquesta amic ens va comentar que utilitzava oueres per tal de crear diversos espais artificials, d'aquesta manera els grills no tindrien problemes pel territori i no entrarien en disputes. També ens va comentar que utilitzava substrat orgànic sobre cotó humit per tal de que els insectes poguessin posar els ous ja que necessiten d'un espai humit per a la reproducció.

L'ultima decisió que vam prendre va ser ampliar el terrari, canviar-lo per un més gran ja que no ens hi cabien totes les coses que necessitàvem per als grills i d'altra banda disposarien de més espai.

Després d'investigar diverses línies vam obtenir el següent resultat. Després del canvi de terrari els grills van començar a estar més actius i a realitzar els seus típics sorolls amb la boca.

Aquest grill és mascle o femella?

Estavem observant els grills un dels primers dies i en Pau va fer aquesta pregunta:

Aquest grill és mascle o femella?

Tots ens vam mirar i realment cap de nosaltres sabia la resposta... Vam decidir observar durant uns dies tota la part de darrere dels grills i vam veure que tenien com un parell de punxetes que sobresortien. Seria aquesta la diferència per saber la seva sexualitat? Doncs després de moltes observacions vam veure que tots els grills tenien aquesta especie de punxetes, per tant per aquí no les podríem diferenciar.



Al cap d'uns dies, en Pau va veure un petit detall que potser seria important: un petit palet, situat enmig de les dues punxes, que sobresortia d'alguns dels grills. Vam estar parlant entre nosaltres de si potser allò podria ser el que diferencies la sexualitats, i vam decidir informar-nos.



Un cop realitzada la recerca, vam veure que aquesta era la diferencia, i que les que tenen el palet són les femelles, ja que ho utilitzen per enterrar els ous dins la terra.

Com creixen?

Després d’uns quants dies d’observació hem pogut comprovar com tots els grills han anat creixent de forma significativa. A conseqüència d’aquest creixement alguns membres del grup es preguntaven com funcionava el creixement dels grills, si creixen de manera gradual o fan una metamorfosis com és el cas de gran part dels insectes.

El Xavi i el Nacho van decidir investigar i cercar informació per tal d’esbrinar el motiu pel qual els grills creixen tan ràpidament. Van ser moltes les pàgines visitades per tal de poder extreure una bona conclusió. Aquesta afirmava que els grills pertanyen a la família d’insectes sense ales, com els tisanurs i els col·lèmbols, són els més primitius i neixen amb la mateixa forma que tenen quan són adults, per la qual cosa únicament han de mudar l’exosquelet periòdicament a mesura que van creixent.

Al dia següent, vam posar en comú la informació cercada per tal de que tots els membres del grup poguessin corregir i aclarir les seves hipòtesis.

S’ha demostrat que un bon treball en grup facilita la recollida d’informació i amplia els coneixements de cada membre.

I si tinguessin cries? La reproducció dels grills

Durant aquestes 3 setmanes, parlant de lo grans que se’ns havien fet els grills, en Xavi va fer una pregunta oberta: I si els grills tinguessin cries? A aquesta pregunta, la Mari en va sumar una altra: tindrà alguna cosa a veure els cants que fan els mascles amb el seu aparellament?

Després de debatre-ho de forma intensa vam pensar que aquests cants podien cridar l’atenció de les femelles de cara al seu aparellament, potser d’aquesta manera cridaven la seva atenció. Per corroborar-ho ho vam buscar per la xarxa i efectivament aquest so el fan amb les seves tegmines (ales anteriors), que estan precisament adaptades per realitzar aquesta funció. El so es produeix pel frec d'una vena raspadora de la tegmina dreta contra al marge posterior de la tegmina esquerra.

Com vam dir en l’entrada de mascle-femella, la femella té un oviscapte que és per on pon els ous, però...com és la seva reproducció?

Els grills tenen una reproducció sexual. Quan el mascle s'aparella introdueix l’aparell reproductor en el tracte genital de la femella. Completat l'acoblament, la femella enterra el seu llarg ovipositor en un terreny tou i humit, i posen els seus ous un per un. Aquests poden superar el nombre de 700. Unes setmanes més tard, les cries emergeixen dels ous completament formades.

Excaven un cau a terra, que consisteix en una galeria de més de mig metre, i que acaba en una habitació esfèrica. L'entrada al seu cau la mantenen neta en una gran extensió, ja que la utilitzen per a zona de "cant" i així atreure les femelles (només els mascles canten).El seu règim alimentari és omnívor: mengen tant fulles i tiges com altres insectes.

El grill és un insecte territorial molt agressiu contra els seus congèneres amb els quals entaula combats, i és freqüent trobar exemplars (sobretot mascles) als quals els falta una o diverses potes o amb les ales destrossades per les mandíbules d'un rival. Aquest costum territorial els ha fet famosos a Àsia oriental on els habitants locals solen realitzar combats de grills en petits recipients i fins i tot realitzen apostes, i també els tenen a les cases com a mascotes.

Per aquesta raò vam decidir posar un recipient amb material orgànic i cotò, atès que els grills tinguesin un espai humit i optim per a la seva posta dels ous.

Com s'orienten?

Ens preguntem si els grills també s'orienten, s'hi poden veure o no. Com s'orienten? Creieu que la seva anatomia els serveix per alguna cosa? o hi han parts del cos que no fan servir.

Ells al fer-se aquestes preguntes també busquen com fer per poder observar si s'orienten o no. Un alumne porta a classe un article que explica una mica la percepció visual del grill, en concret el Acheta domestica*. Amb aquest article es vol demostrar una mica si els grills hi veuen o no i també si reconeixen característiques de la forma del seu medi.

* Acheta domestica és originari del continent asiàtic, però presenta una distribució mundial. Presenta aquest epítet doncs viu en edificis humans. Mesura de 16 a21 mm, té el cos esvelt i és de color marró clar. És un animal nocturn i crepuscular. Els mascles i les femelles són molt semblants, però elles tenen un ovipositor a la part del darrere de 12 mm. Són els mascles els que canten.

Hipòtesis 

- Els grills hi veuen.

- Els grills s’orienten pels elements del medi que els rodegen.

- Els grills es dirigeixen cap als marges dels elements del medi.

Per tal d'analitzar-ho utilitzen un dispositiu de franges blanques i negres que intenten fer veure que són elements del medi, d'aquesta manera poden veure si aquests perceben elements i en cas de que els percebin, si tenen una influència o no en ells, si els utilitzen o no per orientar-se.

I per acabar...

Després de dur a terme una observació el més semblant possible a la que faríem a l'aula amb els nostres alumnes, com a grup volem deixar paleses algunes sensacions, emocions, punts de vista... que al llarg d'aquest procés hem pogut sentir.

En primer lloc volem dir que ha estat una experiència molt vivencial i dinàmica que no coneixíem gaire a excepció d'alguns que ho recordàvem de quan érem petits. De fet, els que havíem tingut l'ésser viu a l'aula no recordem haver fet un seguiment paral·lel sinó que només la teníem a la classe i cadascú se l'emportava el cap de setmana.

El que destacaríem com a més dificultós d'aquest procés ha estat la programació per dur a terme una observació significativa atès que no coneixíem els grills i és per això que ens hem hagut de documentar sobre el seu desenvolupament i formular-nos preguntes per anar aprofundint més sobre les seves característiques i funcions vitals. Però ens hem adonat que amb una bona organització de les idees, la resta va sorgint. De fet, el que ens ha passat és que al llarg del procés ens han sorgit curiositats sobre els grills degut a les nostres observacions i ens han fet imaginar, descobrir i preguntar-nos moltes coses com si fóssim els propis alumnes.

El que ha donat més potencialitat al nostre treball considerem que han estat aquests darrers aspectes, el poder pensar i esbrinar, imaginar abans de saber... I com a aspectes positius dir que gràcies a poder disposar  d'aquests éssers vius a l'aula hem pogut viure de manera més real i propera sobre la vida dels grills. No obstant, ens hem adonat que va ser molt positiu documentar-nos per saber-ne una mica més sobre aquests insectes però quan els hem tingut davant i hem pogut observar el seu comportament ha quedat evidenciat que deixant volar la nostra imaginació, podem arribar a aprofundir molt més del que ens pensàvem en un inici.

Estem satisfets amb el procés del nostre treball i considerem que seria una experiència molt positiva per compartir amb els nostres alumnes i que pot ser molt enriquidora per a ells i per nosaltres. El fet que ells puguin sentir-se responsables d'un ésser viu i conèixer-lo, familiaritzar-se... els fa sentir-se protagonistes i a l'hora estem potenciant els seus interessos i ganes per aprendre.

Hem pensat que per aquesta raó que si tenim la oportunitat de dur a terme una experiència educativa així, no hauríem de dubtar en fer-ho. Moltes aules disposen d’un racó d’observació com a espai on s’hi pot anar en determinats moments dins l’aula, amb la idea de reprendre experiències ja treballades de d'altres vessants, cursos..., de recordar allò que ja havíem fet. No només ens estem referint en mirar aquest ésser vius per mirar sinó anar més enllà i oferir als nostres alumnes la oportunitat de fer-se preguntes, que aportin informació que els interessi.

Hem pensat un guió per resumir tot aquest procés i seria el següent:

• Partir d’alguna pregunta o curiositat pensada entre tots, que plantegi una finalitat o un repte als nens i nenes que participen en aquesta observació.

Ampliar l’observació deixant-los fluir la seva imaginació.

• Si és possible, seria interessant que poguessin treballar en petit grup.

 

Que d’alguna manera  recollin  les observacions, interpretacions que han fet, per poder parlar-ne posteriorment.

 

Trobar moments per intercanviar idees / conclusions / descobriments que n’hagin tret els diferents grups.

 

Facilitar l’ús individual d’eines ( lupes de ma, lupa binocular...) si es pot, que resulten de difícil accés en activitats amb tot el grup-classe.

 D'aquesta manera finalitzem el nostre bloc i la nostra experiència amb ésser vius a l'aula. Això ha estat una experiència en concret molt enriquidor i que es podria traslladar amb un altre ésser viu sempre i quan les característiques de l'escola, aula... ho permetin i abans en fem un petit estudi.